Contempleu una posta de Sol en un dia seré contra un horitzó llunyà i podreu albirar el color verd quan el Sol desapareix de la vista.
El flaix verd es produeix per la refracció dels raigs de llum que viatgen a l’ull en un llarg camí per l’atmosfera. Les longituds d’ona més curtes es refracten amb més força que les longituds d’ona més llargues i vermelles; aleshores la separació dels colors proporciona una tonalitat verda a l’últim vestigi visible del disc solar. És més difícil veure un flaix verd de la Lluna, per no parlar dels diminuts discos de Venus i Mercuri. Però un telescopi o un teleobjectiu i una càmera poden atrapar aquest atractiu resultat de la refracció atmosfèrica quan els cossos celestes es troben a prop de l’horitzó.
Les fotografies de la part superior es van fer des de Sicília el 18 de març del 2019 per al Sol i el 8 de maig del 2020 per a la Lluna. Les de la part inferior es van fer el 24 de maig, també des de l’illa mediterrània, durant l’aparició crepuscular de Venus i Mercuri a prop de l’horitzó occidental.