Crèdit & Copyright: Joaquin Ferreiros
Aquests flocs és tot el que queda visible d’una estrella de la Via Làctia.
Fa uns 9.000 anys, l’estrella va esclatar en una supernova i va deixar rere seu la nebulosa del Vel, també coneguda com el Llaç del Cigne. El núvol en expansió, aleshores, era probablement tan brillant com una Lluna creixent; les persones que vivien en les albors de la història el van poder veure durant setmanes. Avui dia, el romanent de la supernova s’ha esvaït i és visible tan sols a través d’un petit telescopi dirigit cap a la constel·lació del Cigne (Cygnus).
La nebulosa del Vel restant, però, és físicament enorme; tot i que es troba a uns 1.400 anys llum de distància, cobreix més de cinc vegades la grandària de la Lluna plena.
En imatges com aquesta de la nebulosa del Vel completa, els lectors estudiosos haurien de ser capaços d’identificar alguns dels filaments individuals. El floc brillant que hi ha a la dreta es coneix com la nebulosa Escombra de la Bruixa.
Fa uns 9.000 anys, l’estrella va esclatar en una supernova i va deixar rere seu la nebulosa del Vel, també coneguda com el Llaç del Cigne. El núvol en expansió, aleshores, era probablement tan brillant com una Lluna creixent; les persones que vivien en les albors de la història el van poder veure durant setmanes. Avui dia, el romanent de la supernova s’ha esvaït i és visible tan sols a través d’un petit telescopi dirigit cap a la constel·lació del Cigne (Cygnus).
La nebulosa del Vel restant, però, és físicament enorme; tot i que es troba a uns 1.400 anys llum de distància, cobreix més de cinc vegades la grandària de la Lluna plena.
En imatges com aquesta de la nebulosa del Vel completa, els lectors estudiosos haurien de ser capaços d’identificar alguns dels filaments individuals. El floc brillant que hi ha a la dreta es coneix com la nebulosa Escombra de la Bruixa.
