Crèdit & Copyright: Stephen Leshin
Aquest acolorit paisatge còsmic posa de relleu un peculiar sistema de galàxies catalogades com a Arp 227, a uns 100 milions d’anys llum de distància.
Dins dels límits de la constel·lació de Piscis, Arp 227 (a l’esquerra) està constituït per dues galàxies: la curiosa galàxia closca NGC 474 i la seva veïna blava i espiral NGC 470.
Els febles i amplis arcs –closques– de NGC 474 podrien haver-se format com a conseqüència d’un xoc gravitacional amb la veïna NGC 470. Alternativament, podrien ser el resultat de la fusió amb una galàxia més petita, cosa que produeix un efecte anàleg a les ones en la superfície d’un estany.
La gran galàxia NGC 467, a la dreta de la imatge, també està envoltada de closques, més febles en aquest cas, que evidencien l’interacció amb altres galàxies.
Al fons es veuen unes galàxies enigmàtiques i, en primer pla, unes estrelles punxagudes que es troben, per descomptat, dins de la nostra galàxia, la Via Làctia.
La vista s’estén uns 25 minuts d’arc, o sigui, mig grau de cel aproximadament.
Dins dels límits de la constel·lació de Piscis, Arp 227 (a l’esquerra) està constituït per dues galàxies: la curiosa galàxia closca NGC 474 i la seva veïna blava i espiral NGC 470.
Els febles i amplis arcs –closques– de NGC 474 podrien haver-se format com a conseqüència d’un xoc gravitacional amb la veïna NGC 470. Alternativament, podrien ser el resultat de la fusió amb una galàxia més petita, cosa que produeix un efecte anàleg a les ones en la superfície d’un estany.
La gran galàxia NGC 467, a la dreta de la imatge, també està envoltada de closques, més febles en aquest cas, que evidencien l’interacció amb altres galàxies.
Al fons es veuen unes galàxies enigmàtiques i, en primer pla, unes estrelles punxagudes que es troben, per descomptat, dins de la nostra galàxia, la Via Làctia.
La vista s’estén uns 25 minuts d’arc, o sigui, mig grau de cel aproximadament.