D’aquí a milers de milions d’anys, només perviurà una d’aquestes dues galàxies. Fins aleshores, les galàxies espirals NGC 2207 i IC 2163 s’atrauran lentament creant marees de matèria, capes de gas impactat, bandes de pols fosca, esclats de formació estel·lar i corrents d’estrelles rebutjades. Els astrònoms prediuen que NGC 2207, la galàxia més gran de l’esquerra, a la llarga s’integrarà en IC 2163, la galàxia més petita de la dreta.
En la topada més recent, que va culminar fa uns 40 milions d’anys, la galàxia més petita es va desplaçar en sentit contrari a les agulles del rellotge; ara es troba lleugerament per darrere de la galàxia més gran.
L’espai que hi ha entre les estrelles és tan enorme que quan les galàxies xoquen les estrelles que contenen no solen xocar.
En la topada més recent, que va culminar fa uns 40 milions d’anys, la galàxia més petita es va desplaçar en sentit contrari a les agulles del rellotge; ara es troba lleugerament per darrere de la galàxia més gran.
L’espai que hi ha entre les estrelles és tan enorme que quan les galàxies xoquen les estrelles que contenen no solen xocar.