Galàxies, estrelles i pols

En aquest paisatge còsmic abunden les estrelles punxegudes i les formes esgarrifoses. El camp de visió abasta uns 2 llunes plenes sobre el cel de la constel·lació Pegasus.
Les estrelles més brillants es troben ben bé dins de la nostra galàxia, la Via Làctia, i mostren les punxes causades per la difracció, l’efecte habitual dels suports interns dels telescopis de reflexió.
Els tènues però omnipresents núvols de pols interestel·lar naveguen per sobre del pla galàctic i reflecteixen lleugerament la llum combinada de les estrelles de la Via Làctia. Coneguts com cirrus d’elevada latitud o nebuloses de flux integrat, s’associen amb els núvols moleculars. En aquest cas, omple l’escena un núvol difús catalogat com MBM 54 que és a menys de mil anys llum de distància.
A través de les formes fantasmagòriques també es veuen altres galàxies més enllà de la Via Làctia, com ara la impressionant galàxia espiral NGC 7497 que es troba a uns 60 milions d’anys llum de distància. Prop del centre del camp i gairebé de cantó es veuen els braços espirals de la pròpia NGC 7497 així com les bandes de pols que reflecteixen els colors de les estrelles i la pols de la Via Làctia.

APOD