Crèdit & Copyright: Rogelio Bernal Andreo (Deep Sky Colors)
Aquesta àmplia i bella composició abasta gairebé 20 graus en el firmament.
La regió, rica en nebuloses, es troba prop de la vora de la superbombolla Orion-Eridanus, farcida de capes de gas i de pols incrustades en els núvols moleculars que hi ha prop del pla de la Via Làctia. A l’esquerra es pot reconèixer l’extensa nebulosa de la Gavina composta per la nebulosa d’emissió NGC 2327 (el cap de la gavina) i la més difusa IC 2177 (les ales i el cos). Les ales de la nebulosa de la Gavina, a uns 3.800 anys llum de distància, s’estenen uns 240 anys llum, dins encara del nostre braç espiral local. La llum blavosa de Sirius, l’estrella Alfa de Canis Major i l’estrella més brillant de la nit, domina l’escena de la dreta mentre brilla des d’una distància de tan sols 8,6 anys llum.
Examineu la imatge ampliada i sereu recompensat addicionalment amb el cúmul estel·lar Messier 41, també conegut com a NGC 2287, per no parlar del poderós Casc de Thor.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
La regió, rica en nebuloses, es troba prop de la vora de la superbombolla Orion-Eridanus, farcida de capes de gas i de pols incrustades en els núvols moleculars que hi ha prop del pla de la Via Làctia. A l’esquerra es pot reconèixer l’extensa nebulosa de la Gavina composta per la nebulosa d’emissió NGC 2327 (el cap de la gavina) i la més difusa IC 2177 (les ales i el cos). Les ales de la nebulosa de la Gavina, a uns 3.800 anys llum de distància, s’estenen uns 240 anys llum, dins encara del nostre braç espiral local. La llum blavosa de Sirius, l’estrella Alfa de Canis Major i l’estrella més brillant de la nit, domina l’escena de la dreta mentre brilla des d’una distància de tan sols 8,6 anys llum.
Examineu la imatge ampliada i sereu recompensat addicionalment amb el cúmul estel·lar Messier 41, també conegut com a NGC 2287, per no parlar del poderós Casc de Thor.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.