Gemínides del Sud

La pluja anual dels meteors Gemínides no va defraudar, amb un màxim abans de l’alba del 14 de desembre mentre el nostre planeta s’obria pas entre la pols de l’asteroide 3200 Faeton.
Captats en aquest paisatge nocturn de l’hemisferi sud, els meteors s’allunyen del radiant de la pluja que es trobava a Gemini. Per crear la imatge es van fer moltes fotografies de les ratlles dels meteors durant un període de 5 hores. La composició final és una selecció d’aquestes fotografies contra el cel estrellat per damunt dels telescopis bessons de 6,5 metres que hi ha a l’Observatori Carnegie de Las Campanas (Xile). Les estrelles Rigel i Sirius brillen a mesura que la Via Làctia s’estén cap al zenit.
El radiant de la pluja de meteors és baix respecte a l’horitzó i a prop de Castor i de Pollux, les estrelles bessones de Gemini.
L’efecte radiant —les ratlles paral·leles dels meteors semblen convergir en la distància— és causat per la perspectiva. Els meteors de Gemini penetren en l’atmosfera de la Terra a uns 22 quilòmetres per segon.

Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.