Les cuques de llum brillen en un camp il·luminat per la Lluna en aquesta escena captada la nit del 13 al 14 de desembre des del sud de l’Uruguai.
Aquella nit, els meteors van caure en el cel parcialment ennuvolat durant la pluja anual dels meteors Gemínids. Els fotogrames gravats durant un període d’1,5 hores s’alineen en la imatge composta realitzada amb la càmera orientada al sud. Aquesta direcció era l’oposada al radiant de la pluja al nord i, per tant, les ratlles dels Gemínids semblen convergir en un anti-radiant per sota de l’horitzó sud. Tanmateix, el radiant aparent (i l’anti-radiant) de la pluja es deu només a la perspectiva. Mentre la Terra escombra el rastre de pols del misteriós asteroide 3200 Phaethon, els grans de pols que creen els meteors de la pluja dels Gemínids es mouen realment al llarg de pistes paral·leles. Entren a l’atmosfera terrestre viatjant a uns 22 quilòmetres per segon.