Crèdit & Copyright: Fred Vanderhaven
Els ous d’aquest pollastre poden formar estrelles.
La nebulosa d’emissió de la imatge, catalogada com a IC 2944, s’anomena nebulosa del Pollastre Corredor pel seu aspecte global. Els colors de la fotografia, feta recentment des de l’observatori de Siding Spring d’Austràlia, estan assignats científicament.
Prop del centre de la imatge hi ha uns petits núvols moleculars rics en pols fosca. Aquests “ous”, anomenats glòbuls de Thackeray pel seu descobridor, són llocs potencials per a la condensació gravitatòria de noves estrelles, tot i que els seus destins són incerts, ja que la intensa radiació procedent de les estrelles joves properes també els està erosionant ràpidament.
Juntament amb el gas brillant irregular i les complexes regions de pols reflectant, aquestes estrelles massives i energètiques formen el cúmul obert Collinder 249.
Aquest bell paisatge celeste abasta uns 70 anys llum a la distància estimada de la nebulosa de 6000 anys llum.
La nebulosa d’emissió de la imatge, catalogada com a IC 2944, s’anomena nebulosa del Pollastre Corredor pel seu aspecte global. Els colors de la fotografia, feta recentment des de l’observatori de Siding Spring d’Austràlia, estan assignats científicament.
Prop del centre de la imatge hi ha uns petits núvols moleculars rics en pols fosca. Aquests “ous”, anomenats glòbuls de Thackeray pel seu descobridor, són llocs potencials per a la condensació gravitatòria de noves estrelles, tot i que els seus destins són incerts, ja que la intensa radiació procedent de les estrelles joves properes també els està erosionant ràpidament.
Juntament amb el gas brillant irregular i les complexes regions de pols reflectant, aquestes estrelles massives i energètiques formen el cúmul obert Collinder 249.
Aquest bell paisatge celeste abasta uns 70 anys llum a la distància estimada de la nebulosa de 6000 anys llum.