Crèdit: ESA/Hubble, NASA
No estan vives, però s’estan morint.
La millor manera d’explicar les insòlites gotes que hi ha a la nebulosa de la Carina, algunes de les quals es veuen surant a la part superior dreta, és que s’estan evaporant.
La llum energètica i els vents procedents de les estrelles properes desintegren els grans foscos de pols i creen les formes icòniques opaques.
Les gotes, conegudes també com a núvols moleculars foscos, solen generar en el seu si les mateixes estrelles que, irònicament, després les destruiran.
Les muntanyes surants que es veuen a la fotografia, feta pel Telescopi Espacial Hubble, s’estenen uns pocs mesos llum.
La nebulosa de la Carina s’estén uns 30 anys llum, es troba a uns 7.500 anys llum de distància i es pot veure amb un petit telescopi a la constel·lació de la Quilla (Carina).
La millor manera d’explicar les insòlites gotes que hi ha a la nebulosa de la Carina, algunes de les quals es veuen surant a la part superior dreta, és que s’estan evaporant.
La llum energètica i els vents procedents de les estrelles properes desintegren els grans foscos de pols i creen les formes icòniques opaques.
Les gotes, conegudes també com a núvols moleculars foscos, solen generar en el seu si les mateixes estrelles que, irònicament, després les destruiran.
Les muntanyes surants que es veuen a la fotografia, feta pel Telescopi Espacial Hubble, s’estenen uns pocs mesos llum.
La nebulosa de la Carina s’estén uns 30 anys llum, es troba a uns 7.500 anys llum de distància i es pot veure amb un petit telescopi a la constel·lació de la Quilla (Carina).