Crèdit: NASA‘s Conceptual Imaging Lab
Per primera vegada s’han detectat tant les radiacions gravitacionals com les electromagnètiques d’una fusió explosiva. Les dades de l’esclat encaixen bé amb l’espectacular mort d’una estrella binària de neutrons. L’episodi explosiu es va veure el 17 d’agost a NGC 4993, una galàxia el·líptica que es troba a només 130 milions d’anys llum de distància. Les ones gravitacionals es van observar primer des dels observatoris terrestres LIGO i Virgo, uns segons més tard l’observatori Fermi que orbita la Terra va detectar els raigs gamma, i unes hores després el Hubble i altres observatoris van detectar llum en tot l’espectre electromagnètic.
El vídeo és una animació que il·lustra els possibles progenitors de l’esdeveniment: unes estrelles de neutrons que giren en espiral i emeten radiació gravitacional. A mesura que es fusionen sorgeix un potent raig que impulsa l’esclat de raigs gamma de curta durada seguit per núvols de materials expulsats i, amb el temps, un episodi òptic de tipus supernova anomenat kilonova. Aquesta primera detecció coincident confirma que els esdeveniments detectats pel LIGO es poden associar amb esclats de raigs gamma de curta durada. Es creu que aquestes potents fusions d’estrelles de neutrons han sembrat l’Univers amb molts nuclis pesants, entre els quals el iode necessari per a la vida així com l’urani i el plutoni necessaris per a l’energia de fissió nuclear. Poser ja tingueu un record d’una d’aquestes explosions: es creu que també són l’origen de l’or.
El vídeo és una animació que il·lustra els possibles progenitors de l’esdeveniment: unes estrelles de neutrons que giren en espiral i emeten radiació gravitacional. A mesura que es fusionen sorgeix un potent raig que impulsa l’esclat de raigs gamma de curta durada seguit per núvols de materials expulsats i, amb el temps, un episodi òptic de tipus supernova anomenat kilonova. Aquesta primera detecció coincident confirma que els esdeveniments detectats pel LIGO es poden associar amb esclats de raigs gamma de curta durada. Es creu que aquestes potents fusions d’estrelles de neutrons han sembrat l’Univers amb molts nuclis pesants, entre els quals el iode necessari per a la vida així com l’urani i el plutoni necessaris per a l’energia de fissió nuclear. Poser ja tingueu un record d’una d’aquestes explosions: es creu que també són l’origen de l’or.
