Halo des d’Atacama

Sota la influència de l’enèrgic El Niño del Pacífic, aquesta temporada els cels ennuvolats han arribat amb més freqüència de l’habitual al desert d’Atacama (Xile), malgrat la seva reputació de paradís per a l’astrònom.
Situades en un dels llocs més secs i més foscos de la Terra, les cúpules dels telescopis bessons de 6,5 metres Magellan de l’Observatori Carnegie de Las Campanas es van tancar el 13 de maig. Tot i així, en aquesta panoràmica nocturna resplendeixen les estrelles i un primer quart de la Lluna amb el disc envoltat d’un bell i brillant halo. El radi angular d’aquest halo és de 22 graus, cosa que no s’ha determinat per la brillantor o la fase de la Lluna, sinó per la geometria hexagonal dels cristalls de gel de l’atmosfera que reflecteixen i refracten la llum lunar. L’estrella que llueix just dins d’un radi de l’halo és en realitat el planeta Júpiter. Flanquejant l’halo a l’extrem esquerre hi ha l’estrella més brillant Sirius, i Arcturus a la dreta.

Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day