Poseu-vos les ulleres amb filtres vermell-blau i floteu al costat d’Helene, el petit i gelat satèl·lit de Saturn.
Helene té una forma irregular (uns 36 per 32 per 30 quilòmetres) i és un dels quatre satèl·lits troians coneguts, anomenats així perquè orbiten en un punt de Lagrange. Un punt de Lagrange és una posició gravitacionalment estable a prop de dos cossos massius; en el cas d’Helene, Saturn i el satèl·lit més gran Dione. De fet, Helene orbita en el punt de Lagrange de davant de Dione, mentre que el satèl·lit germà gelat Polydeuces ho fa en el punt de Lagrange de darrere de Dione.
Aquest anàglif estèreo es va elaborar a partir de dues fotografies de la Cassini (N00172886, N00172892) captades durant un sobrevol de 2011. Mostra una part de l’hemisferi d’Helene encarat a Saturn, clapejat de cràters i d’accidents com a barrancs.
Helene té una forma irregular (uns 36 per 32 per 30 quilòmetres) i és un dels quatre satèl·lits troians coneguts, anomenats així perquè orbiten en un punt de Lagrange. Un punt de Lagrange és una posició gravitacionalment estable a prop de dos cossos massius; en el cas d’Helene, Saturn i el satèl·lit més gran Dione. De fet, Helene orbita en el punt de Lagrange de davant de Dione, mentre que el satèl·lit germà gelat Polydeuces ho fa en el punt de Lagrange de darrere de Dione.
Aquest anàglif estèreo es va elaborar a partir de dues fotografies de la Cassini (N00172886, N00172892) captades durant un sobrevol de 2011. Mostra una part de l’hemisferi d’Helene encarat a Saturn, clapejat de cràters i d’accidents com a barrancs.