Crèdit & Copyright: Marco Lorenzi (Star Echoes)
El Gran Núvol de Magalhães (GNM), una galàxia satèl·lit de la nostra Via Làctia, constitueix un espectacle fascinant en els cels meridionals, a la constel·lació del Dorado. En aquesta composició de quatre imatges de telescopi, es veu amb un detall sorprenent i amb l’aparença d’una jove galàxia espiral barrada.
La composició inclou dades obtingudes a través d’un filtre que només transmet la llum vermella dels àtoms d’hidrogen. Quan un àtom d’hidrogen és ionitzat per la radiació estel·lar, el seu únic electró re-capturat passa a estats d’energia menor i emet la característica llum vermella H-alfa. Per això, la composició sembla esquitxada de núvols rosats d’hidrogen que envolten estrelles joves i massives.
Esculpits pels forts vents estel·lars i la radiació ultraviolada, aquests núvols d’hidrogen s’anomenen regions H II.
L’extensa nebulosa de la Taràntula (a l’esquerra del centre) està composta de nombrosos núvols superposats i és, de molt, la regió de formació d’estrelles més gran del GNM.
El Gran Núvol de Magalhães es troba a tan sols 180.000 anys llum de distància i fa uns 15.000 anys llum de diàmetre.
La composició inclou dades obtingudes a través d’un filtre que només transmet la llum vermella dels àtoms d’hidrogen. Quan un àtom d’hidrogen és ionitzat per la radiació estel·lar, el seu únic electró re-capturat passa a estats d’energia menor i emet la característica llum vermella H-alfa. Per això, la composició sembla esquitxada de núvols rosats d’hidrogen que envolten estrelles joves i massives.
Esculpits pels forts vents estel·lars i la radiació ultraviolada, aquests núvols d’hidrogen s’anomenen regions H II.
L’extensa nebulosa de la Taràntula (a l’esquerra del centre) està composta de nombrosos núvols superposats i és, de molt, la regió de formació d’estrelles més gran del GNM.
El Gran Núvol de Magalhães es troba a tan sols 180.000 anys llum de distància i fa uns 15.000 anys llum de diàmetre.