Per què aquest satèl·lit sembla una esponja?
Per investigar-ho, a principis d’aquesta setmana la NASA i l’ESA van manar a la sonda Cassini que orbita Saturn que sobrevolés de nou el satèl·lit Hyperion. La imatge, en brut i sense processar, és una de les enviades a la Terra.
Com era d’esperar, s’hi veu molts cràters de formes insòlites amb un estrany material fosc al fons. Tot i que Hyperion fa uns 250 quilòmetres de diàmetre, la petita estrebada gravitatòria sobre la Cassini indica que la major part és espai buit i, per tant, la gravetat superficial és molt baixa. De manera que les formes estranyes de la majoria de cràters d’Hyperion són conseqüència dels impactes que comprimeixen i expulsen material de la superfície, en lloc dels típics cràters circulars que apareixen després d’una ona de xoc circular que redistribueix de forma explosiva el material de la superfície.
En unes dues setmanes, la Cassini sobrevolarà Dione, un altre satèl·lit de Saturn.
Per investigar-ho, a principis d’aquesta setmana la NASA i l’ESA van manar a la sonda Cassini que orbita Saturn que sobrevolés de nou el satèl·lit Hyperion. La imatge, en brut i sense processar, és una de les enviades a la Terra.
Com era d’esperar, s’hi veu molts cràters de formes insòlites amb un estrany material fosc al fons. Tot i que Hyperion fa uns 250 quilòmetres de diàmetre, la petita estrebada gravitatòria sobre la Cassini indica que la major part és espai buit i, per tant, la gravetat superficial és molt baixa. De manera que les formes estranyes de la majoria de cràters d’Hyperion són conseqüència dels impactes que comprimeixen i expulsen material de la superfície, en lloc dels típics cràters circulars que apareixen després d’una ona de xoc circular que redistribueix de forma explosiva el material de la superfície.
En unes dues setmanes, la Cassini sobrevolarà Dione, un altre satèl·lit de Saturn.