Crèdit & Copyright: Stephen Leshin
Les galàxies espirals grans sovint s’emporten tota la glòria quan presumeixen dels cúmuls d’estrelles blaves, joves i brillants que hi ha en els seus braços espirals bells i simètrics. Però les galàxies petites i irregulars també formen estrelles.
La galàxia nana IC 2574 presenta evidències d’una intensa activitat de formació d’estrelles a les regions rosades de gas hidrogen brillant. Com succeeix a les galàxies espirals, les turbulentes regions de formació estel·lar d’IC 2574 són batudes per vents estel·lars i explosions de supernoves que llancen material al medi interestel·lar de la galàxia i desencadenen la formació de més estrelles.
A tan sols 12 milions d’anys llum de distància, IC 2574 forma part del grup de galàxies M 81 que es veu a la constel·lació septentrional Ursa Major. Aquest preciós univers illa, també conegut com nebulosa de Coddington, fa uns 50.000 anys llum de diàmetre. Va ser descobert el 1898 per l’astrònom nord-americà Edwin Coddington.
La galàxia nana IC 2574 presenta evidències d’una intensa activitat de formació d’estrelles a les regions rosades de gas hidrogen brillant. Com succeeix a les galàxies espirals, les turbulentes regions de formació estel·lar d’IC 2574 són batudes per vents estel·lars i explosions de supernoves que llancen material al medi interestel·lar de la galàxia i desencadenen la formació de més estrelles.
A tan sols 12 milions d’anys llum de distància, IC 2574 forma part del grup de galàxies M 81 que es veu a la constel·lació septentrional Ursa Major. Aquest preciós univers illa, també conegut com nebulosa de Coddington, fa uns 50.000 anys llum de diàmetre. Va ser descobert el 1898 per l’astrònom nord-americà Edwin Coddington.