Què està passant a Io, el satèl·lit de Júpiter?
En aquesta imatge composta, feta des de la sonda Galileo quan va orbitar Júpiter de 1995 a 2003, es veuen dues erupcions sulfuroses a Io, el satèl·lit volcànic de Júpiter.
A la part superior de la imatge, sobre el limbe d’Io, un plomall blavós s’eleva uns 140 quilòmetres sobre la superfície d’una caldera volcànica coneguda com Pillan Patera. Al mig de la imatge, prop de la línia d’ombra que separa la nit del dia, es veu el plomall Prometheus, amb forma d’anell, que s’eleva uns 75 quilòmetres per sobre d’Io i projecta una ombra per sota de la xemeneia volcànica.
Aquesta imatge d’Io va ser captada el 1997 des d’una distància d’uns 600.000 quilòmetres, i ha estat realçada digitalment.
El plomall Prometheus, amb el nom del déu grec que va atorgar el foc als mortals, és visible en totes les imatges que s’han fet de la regió des que la Voyager la va sobrevolar el 1979, de manera que, possiblement, el plomall ha estat actiu continuadament almenys 18 anys.
Les anàlisis recents de les dades de la Galileo han revelat l’evidència d’un oceà de magma sota de la superfície d’Io.
En aquesta imatge composta, feta des de la sonda Galileo quan va orbitar Júpiter de 1995 a 2003, es veuen dues erupcions sulfuroses a Io, el satèl·lit volcànic de Júpiter.
A la part superior de la imatge, sobre el limbe d’Io, un plomall blavós s’eleva uns 140 quilòmetres sobre la superfície d’una caldera volcànica coneguda com Pillan Patera. Al mig de la imatge, prop de la línia d’ombra que separa la nit del dia, es veu el plomall Prometheus, amb forma d’anell, que s’eleva uns 75 quilòmetres per sobre d’Io i projecta una ombra per sota de la xemeneia volcànica.
Aquesta imatge d’Io va ser captada el 1997 des d’una distància d’uns 600.000 quilòmetres, i ha estat realçada digitalment.
El plomall Prometheus, amb el nom del déu grec que va atorgar el foc als mortals, és visible en totes les imatges que s’han fet de la regió des que la Voyager la va sobrevolar el 1979, de manera que, possiblement, el plomall ha estat actiu continuadament almenys 18 anys.
Les anàlisis recents de les dades de la Galileo han revelat l’evidència d’un oceà de magma sota de la superfície d’Io.