Crèdit & Copyright: Marcella Giulia Pace
En aquesta fotografia del 18 de novembre, la Lluna plena no es trobava lluny de l’ombra de la Terra.
En el cel de Sicília, la fase lunar més brillant va quedar eclipsada pels núvols que hi passaven. La llum de la Lluna plena es va atenuar i, momentàniament, es va difractar a causa de les gotes d’aigua petites però de mida similar que hi ha prop de les vores dels núvols alts i prims. La iridescència resultant exhibia uns colors com una corona lunar. Aquella nit, la Lluna plena també es va veure a prop del cúmul estel·lar de les Plèiades que apareix a la part inferior esquerra del banc de núvols iridescents. Tot seguit, les estrelles de les Set Germanes compartien el firmament amb un disc lunar més fosc i vermellós.