Crèdit & Copyright: Pete Lawrence (Digital-Astronomy)
Aquesta fotografia mostra, de dalt a baix, el cometa ISON, el planeta Mart i Regulus, l’estrella alfa de la constel·lació Leo. L’escena abasta uns 2 graus prop de l’horitzó oriental en el cel del matí del 15 d’octubre.
El tan anunciat cometa ISON (C/2012 S1), el més proper dels tres, és el més tènue i es troba a 14 minuts llum (1.7 UA) de distància.
Mart és tan sols una mica més lluny del nostre planeta, a uns 16,5 minuts llum (2 UA) de distància. A la fotografia, el seu color vermellós habitual s’ha esvaït.
A una distància de 75 anys llum, Regulus brilla més que el cometa i el planeta. Just per sobre de Regulus, la taca molt tènue de llum que es veu és en realitat la galàxia nana Leo I, que es troba a 800.000 anys llum de distància gairebé perduda en la resplendor de l’estrella de tons blavosos.
S’espera que el cometa ISON augmenti en brillantor, tot i que no està clar fins a quin punt; segur que no serà tan brillant com la Lluna plena en el cel nocturn. El nucli d’ISON, que s’estima fa d’1 a 4 quilòmetres de diàmetre, podria sobreviure a la màxima aproximació al Sol que tindrà lloc el 28 de novembre. Si és així, a principis de desembre el cometa ascendirà de nou per sobre de l’horitzó oriental a l’hemisferi nord del planeta Terra abans de l’alba.
El tan anunciat cometa ISON (C/2012 S1), el més proper dels tres, és el més tènue i es troba a 14 minuts llum (1.7 UA) de distància.
Mart és tan sols una mica més lluny del nostre planeta, a uns 16,5 minuts llum (2 UA) de distància. A la fotografia, el seu color vermellós habitual s’ha esvaït.
A una distància de 75 anys llum, Regulus brilla més que el cometa i el planeta. Just per sobre de Regulus, la taca molt tènue de llum que es veu és en realitat la galàxia nana Leo I, que es troba a 800.000 anys llum de distància gairebé perduda en la resplendor de l’estrella de tons blavosos.
S’espera que el cometa ISON augmenti en brillantor, tot i que no està clar fins a quin punt; segur que no serà tan brillant com la Lluna plena en el cel nocturn. El nucli d’ISON, que s’estima fa d’1 a 4 quilòmetres de diàmetre, podria sobreviure a la màxima aproximació al Sol que tindrà lloc el 28 de novembre. Si és així, a principis de desembre el cometa ascendirà de nou per sobre de l’horitzó oriental a l’hemisferi nord del planeta Terra abans de l’alba.