L’any 46 aC, Juli Cèsar va reformar el calendari.
Basat en l’assessorament de l’astrònom Sosígenes d’Alexandria, el calendari julià incloïa un dia de traspàs cada quatre anys per compensar el fet que l’any de la Terra és una mica més de 365 dies. En termes moderns, el temps que triga el planeta a fer una volta al Sol és de 365,24219 dies solars mitjans. De manera que, si els anys del calendari tinguessin exactament 365 dies, diferirien de l’any real de la Terra aproximadament en un dia cada 4 anys i, a la llarga, a l’hemisferi nord el juliol (anomenat així pel mateix Juli Cèsar) es produiria durant l’hivern. Amb l’adopció d’un any de traspàs amb un dia addicional cada quatre anys, l’any del calendari julià varia molt menys. El 1582, el papa Gregori XIII va afinar-lo una mica més fent que els dies de traspàs no s’apliquin en els anys acabats en 00, llevat que sigui divisibles per 400. Aquest calendari gregorià és el que fem servir avui dia. Per descomptat, la fricció de les marees en el sistema Terra-Lluna alenteix la rotació de la Terra i allarga gradualment el dia uns 1,4 mil·lisegons per segle. Això vol dir que els dies de traspàs no seran necessaris… d’aquí a uns 4 milions d’anys.
Aquesta moneda romana d’argent, un denari, representa a Juli Cèsar (a l’esquerra) i Venus, la deesa romana de l’amor.