Aquesta nova vista de Júpiter és il·lustrativa.
Les imatges infraroges d’alta resolució de Júpiter del nou Telescopi Espacial James Webb (Webb) revelen, per exemple, les diferències fins ara desconegudes entre els núvols brillants flotants alts —inclosa la gran taca vermella— i els núvols foscos baixos. La imatge del Webb també mostra clarament l’anell de pols de Júpiter, les aurores en els pols i els satèl·lits de Júpiter Amaltea i Adrastea. A l’aurora meridional també s’hi veu la canalització magnètica de partícules carregades d’Io a Júpiter. Alguns objectes són tan brillants que la llum difracta en l’òptica del Webb i crea punxes. El Webb, que orbita el Sol a prop de la Terra, té un mirall de més de 6 metres de diàmetre, cosa que el converteix en el telescopi astronòmic més gran que s’hagi llançat mai, amb 15 vegades més àrea de captació de llum que el Hubble.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
Les imatges infraroges d’alta resolució de Júpiter del nou Telescopi Espacial James Webb (Webb) revelen, per exemple, les diferències fins ara desconegudes entre els núvols brillants flotants alts —inclosa la gran taca vermella— i els núvols foscos baixos. La imatge del Webb també mostra clarament l’anell de pols de Júpiter, les aurores en els pols i els satèl·lits de Júpiter Amaltea i Adrastea. A l’aurora meridional també s’hi veu la canalització magnètica de partícules carregades d’Io a Júpiter. Alguns objectes són tan brillants que la llum difracta en l’òptica del Webb i crea punxes. El Webb, que orbita el Sol a prop de la Terra, té un mirall de més de 6 metres de diàmetre, cosa que el converteix en el telescopi astronòmic més gran que s’hagi llançat mai, amb 15 vegades més àrea de captació de llum que el Hubble.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.