Júpiter és una mica diferent en llum infraroja. Per comprendre millor els moviments dels núvols de Júpiter i ajudar a la sonda Juno de la NASA, el Telescopi Espacial Hubble s’ha dedicat a fotografiar regularment el gegant jovià. Els colors de Júpiter que es monitoren van més enllà del rang visual humà normal i inclouen tant la llum ultraviolada com la infraroja. El 2016, tres bandes de llum de l’infraroig proper van ser reassignades digitalment. Júpiter sembla diferent en infraroig en part perquè la quantitat de llum solar reflectida és diferent, de manera que les diverses altituds i latituds dels núvols donen lloc a brillantors diferents. Encara queden, però, moltes característiques familiars de Júpiter, com ara les zones clares i els cinturons foscos que envolten el planeta prop de l’equador, la Gran Taca Vermella a la part inferior esquerra i la cadena de sistemes de tempesta al sud de la Gran Taca Vermella. Els pols resplendeixen perquè la boira alta s’alimenta energèticament de partícules carregades de la magnetosfera joviana.
La Juno ha completat 10 de les 12 òrbites de Júpiter previstes i continua registrant dades que ajuden a la humanitat a comprendre no només el clima de Júpiter sinó també què hi ha a sota dels gruixuts núvols de Júpiter.