Crèdit & Copyright: Damian Peach
Era el moment de la seva aproximació.
Fa dos dies, Júpiter i Saturn van passar una dècima de grau l’un de l’altre en el que es coneix com a gran conjunció. Tot i que els dos planetes es passen l’un a l’altre pel firmament cada vint anys, aquest va ser el pas més proper en gairebé quatre segles. La combinació de múltiples fotografies, preses a principis del dia de la gran conjunció, capta no només els dos planetes gegants en una sola imatge, sinó també els quatre satèl·lits més grans de Júpiter (d’esquerra a dreta): Cal·listo, Ganimedes, Ío i Europa, així com el satèl·lit més gran de Saturn, Tità. Si ens hi fixem molt, la nítida imatge de Chilescope capta, fins i tot, la gran taca vermella de Júpiter. Els planetes que ara se separen encara es poden veure molt a prop, a aproximadament un grau, ja que es ponen just després del Sol, cap a l’oest, cada nit durant la resta de l’any.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
Fa dos dies, Júpiter i Saturn van passar una dècima de grau l’un de l’altre en el que es coneix com a gran conjunció. Tot i que els dos planetes es passen l’un a l’altre pel firmament cada vint anys, aquest va ser el pas més proper en gairebé quatre segles. La combinació de múltiples fotografies, preses a principis del dia de la gran conjunció, capta no només els dos planetes gegants en una sola imatge, sinó també els quatre satèl·lits més grans de Júpiter (d’esquerra a dreta): Cal·listo, Ganimedes, Ío i Europa, així com el satèl·lit més gran de Saturn, Tità. Si ens hi fixem molt, la nítida imatge de Chilescope capta, fins i tot, la gran taca vermella de Júpiter. Els planetes que ara se separen encara es poden veure molt a prop, a aproximadament un grau, ja que es ponen just després del Sol, cap a l’oest, cada nit durant la resta de l’any.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.