Crèdit: David A. Aguilar (CfA)
Tot i que Kepler-78B és lleugerament més gran que la Terra, no hauria d’existir.
La seva grandària és extraordinària perquè és la més semblant a la de la Terra de tots els exoplanetes descoberts. La seva òrbita, però, és extraordinària perquè circumda una estrella similar al Sol 40 vegades més a prop que el planeta Mercuri. A una distància tan cruel, fins i tot la roca és líquida.
Els models de formació planetària prediuen que no es pot formar cap planeta en una òrbita tan propera, i els models d’evolució planetària prediuen que l’òrbita de Kepler-78B hauria de decaure, condemnant el planeta a fusionar-se amb l’estrella mare.
Kepler-78B va ser descobert per la sonda Kepler que orbita la Terra. Més endavant se’n van controlar les subtils oscil·lacions amb el HARPS–North, un espectrògraf acoblat al Telescopi Nazionale Galileo de 3,6 metres que hi ha a les Illes Canàries.
La seva grandària és extraordinària perquè és la més semblant a la de la Terra de tots els exoplanetes descoberts. La seva òrbita, però, és extraordinària perquè circumda una estrella similar al Sol 40 vegades més a prop que el planeta Mercuri. A una distància tan cruel, fins i tot la roca és líquida.
Els models de formació planetària prediuen que no es pot formar cap planeta en una òrbita tan propera, i els models d’evolució planetària prediuen que l’òrbita de Kepler-78B hauria de decaure, condemnant el planeta a fusionar-se amb l’estrella mare.
Kepler-78B va ser descobert per la sonda Kepler que orbita la Terra. Més endavant se’n van controlar les subtils oscil·lacions amb el HARPS–North, un espectrògraf acoblat al Telescopi Nazionale Galileo de 3,6 metres que hi ha a les Illes Canàries.