Com seria aterrar a Tità, el satèl·lit de Saturn?
El 2005, la sonda Huygens de l’Agència Espacial Europea va aterrar en el satèl·lit més ennuvolat del Sistema Solar; el vídeo per intervals de temps en mostra el descens. A finals de 2004, la Huygens es va separar de la sonda Cassini poc després d’arribar a l’òrbita de Saturn i va començar a apropar-se a Tità. Dues hores després, la Huygens va caure en picat sobre la superfície de Tità; al principi només es veu l’atmosfera opaca que envolta el satèl·lit. Aleshores, la sonda de la mida d’un pneumàtic de camió va desplegar un paracaigudes per frenar el descens, va perforar els núvols gruixuts i va començar a transmetre imatges de l’estranya superfície de sota, mai vista en llum visible. La Huygens va aterrar en un mar sec i va sobreviure durant 90 minuts; una estona en la que va captar imatges úniques d’una estranya planura de sòl sorrenc i roques de gel de la mida d’un puny llises i brillants.
El 2005, la sonda Huygens de l’Agència Espacial Europea va aterrar en el satèl·lit més ennuvolat del Sistema Solar; el vídeo per intervals de temps en mostra el descens. A finals de 2004, la Huygens es va separar de la sonda Cassini poc després d’arribar a l’òrbita de Saturn i va començar a apropar-se a Tità. Dues hores després, la Huygens va caure en picat sobre la superfície de Tità; al principi només es veu l’atmosfera opaca que envolta el satèl·lit. Aleshores, la sonda de la mida d’un pneumàtic de camió va desplegar un paracaigudes per frenar el descens, va perforar els núvols gruixuts i va començar a transmetre imatges de l’estranya superfície de sota, mai vista en llum visible. La Huygens va aterrar en un mar sec i va sobreviure durant 90 minuts; una estona en la que va captar imatges úniques d’una estranya planura de sòl sorrenc i roques de gel de la mida d’un puny llises i brillants.
