Crèdit & Copyright: Rogelio Bernal Andreo (Deep Sky Colors)
El 13 de gener, mentre travessava el cel del planeta Terra en direcció al nord, la coma verdosa i la cua blava d’ions del cometa Lovejoy s’estenien per aquest camp d’estrelles de la constel·lació Taurus.
A efectes d’escala, el requadre que hi ha a la part superior esquerra mostra la mida angular de mig grau de la Lluna plena. Per tant, la coma del Lovejoy sembla només una mica més petita (però molt més tènue) que una Lluna plena, i la cua ocupa més de 4 graus sobre el fotograma, cosa que correspon a més de 5 milions de quilòmetres a la distància estimada del cometa de 75 milions de quilòmetres de la Terra.
La tènue i estructurada cua d’ions, inflada pel vent solar, flueix lluny del Sol i creix a mesura que el cometa Lovejoy es dirigeix al periheli, el punt de màxim acostament al Sol (30 de gener). El gas carboni diatòmic (C2), que emet fluorescència amb la llum solar, produeix el color verd de la coma, mentre que la cua més tènue blavosa està tenyida per l’emissió de monòxid de carboni ionitzat (CO+).
A efectes d’escala, el requadre que hi ha a la part superior esquerra mostra la mida angular de mig grau de la Lluna plena. Per tant, la coma del Lovejoy sembla només una mica més petita (però molt més tènue) que una Lluna plena, i la cua ocupa més de 4 graus sobre el fotograma, cosa que correspon a més de 5 milions de quilòmetres a la distància estimada del cometa de 75 milions de quilòmetres de la Terra.
La tènue i estructurada cua d’ions, inflada pel vent solar, flueix lluny del Sol i creix a mesura que el cometa Lovejoy es dirigeix al periheli, el punt de màxim acostament al Sol (30 de gener). El gas carboni diatòmic (C2), que emet fluorescència amb la llum solar, produeix el color verd de la coma, mentre que la cua més tènue blavosa està tenyida per l’emissió de monòxid de carboni ionitzat (CO+).