Cada vegada que Venus passa per davant de la Terra, mostra la mateixa cara.
Aquest fet remarcable es coneix des de fa aproximadament uns 50 anys, des que els radiotelescopis poden observar els espessos núvols de Venus i rastrejar la seva superfície que gira lentament. Aquesta conjunció inferior —quan Venus i la Terra són més a prop— es produeix avui.
L’animació mostra les posicions del Sol, de Venus i de la Terra entre 2010-2023 basades en les dades de la NASA, amb un ‘braç’ groc simulat fixat al sòl de Venus que n’indica la rotació. El motiu d’aquesta inusual ressonància d’1,6 anys és la influència gravitatòria de la Terra sobre Venus que, sorprenentment, domina sobre l’efecte de marea del Sol. Si Venus es pogués veure a través de l’enlluernament del Sol d’avui, tan sols mostraria una fase creixent molt fina. Anteriorment Venus es veia en el firmament nocturn, però a partir de demà apareixerà en el firmament del matí, a l’altra banda del Sol.
Aquest fet remarcable es coneix des de fa aproximadament uns 50 anys, des que els radiotelescopis poden observar els espessos núvols de Venus i rastrejar la seva superfície que gira lentament. Aquesta conjunció inferior —quan Venus i la Terra són més a prop— es produeix avui.
L’animació mostra les posicions del Sol, de Venus i de la Terra entre 2010-2023 basades en les dades de la NASA, amb un ‘braç’ groc simulat fixat al sòl de Venus que n’indica la rotació. El motiu d’aquesta inusual ressonància d’1,6 anys és la influència gravitatòria de la Terra sobre Venus que, sorprenentment, domina sobre l’efecte de marea del Sol. Si Venus es pogués veure a través de l’enlluernament del Sol d’avui, tan sols mostraria una fase creixent molt fina. Anteriorment Venus es veia en el firmament nocturn, però a partir de demà apareixerà en el firmament del matí, a l’altra banda del Sol.