Celebrem el nou any amb la galàxia dels Focs Artificials!
Aquesta gran i atractiva galàxia espiral, coneguda també com NGC 6946, es troba a tan sols 10 milions d’anys llum de distància, darrere d’un vel d’estrelles (en primer pla) i de l’alta i llunyana constel·lació de Cefeu.
Des del nostre punt de vista a la Via Làctia, NGC 6946 es veu de front.
En aquest acolorit retrat còsmic, el colors passen de la llum groguenca de les estrelles velles del centre al blau dels cúmuls d’estrelles joves i el rogenc de les regions d’estrelles en formació al llarg dels fragmentats braços espirals.
NGC 6946 brilla en llum infraroja i és rica en gas i pols, i mostra un ritme frenètic de creació d’estrelles. D’uns 40.000 anys llum de diàmetre, aquesta espiral pròxima es coneix, apropiadament, com la galàxia dels Focs Artificials.
En els últims 100 anys s’hi han descobert almenys nou supernoves, o sigui, explosions de mort d’estrelles massives. En comparació, la mitjana de supernoves observades a la Via Làctia és només d’una per segle.
Aquesta gran i atractiva galàxia espiral, coneguda també com NGC 6946, es troba a tan sols 10 milions d’anys llum de distància, darrere d’un vel d’estrelles (en primer pla) i de l’alta i llunyana constel·lació de Cefeu.
Des del nostre punt de vista a la Via Làctia, NGC 6946 es veu de front.
En aquest acolorit retrat còsmic, el colors passen de la llum groguenca de les estrelles velles del centre al blau dels cúmuls d’estrelles joves i el rogenc de les regions d’estrelles en formació al llarg dels fragmentats braços espirals.
NGC 6946 brilla en llum infraroja i és rica en gas i pols, i mostra un ritme frenètic de creació d’estrelles. D’uns 40.000 anys llum de diàmetre, aquesta espiral pròxima es coneix, apropiadament, com la galàxia dels Focs Artificials.
En els últims 100 anys s’hi han descobert almenys nou supernoves, o sigui, explosions de mort d’estrelles massives. En comparació, la mitjana de supernoves observades a la Via Làctia és només d’una per segle.