Com s’ha arribat a deformar la galàxia espiral ESO 510-13?
Els discos de moltes espirals són prims i plans, però no sòlids. Són conglomerats poc compactes de milers de milions d’estrelles i de gas difús que orbiten el centre de la galàxia.
Es creu que el disc pla s’origina per les col·lisions entre els enormes núvols de gas que hi ha quan es forma la galàxia. Però els discos corbats no són infreqüents, fins i tot es considera que la nostra galàxia, la Via Làctia, té un petit bombament.
Les causes d’aquestes deformacions encara s’investiguen, però se suposa que algunes són el resultat d’interaccions o, fins i tot, de col·lisions entre galàxies.
La fotografia, millorada digitalment, mostra ESO 510-13 que es troba a uns 150 milions d’anys llum de distància i fa un diàmetre d’uns 100.000 anys llum.
Els discos de moltes espirals són prims i plans, però no sòlids. Són conglomerats poc compactes de milers de milions d’estrelles i de gas difús que orbiten el centre de la galàxia.
Es creu que el disc pla s’origina per les col·lisions entre els enormes núvols de gas que hi ha quan es forma la galàxia. Però els discos corbats no són infreqüents, fins i tot es considera que la nostra galàxia, la Via Làctia, té un petit bombament.
Les causes d’aquestes deformacions encara s’investiguen, però se suposa que algunes són el resultat d’interaccions o, fins i tot, de col·lisions entre galàxies.
La fotografia, millorada digitalment, mostra ESO 510-13 que es troba a uns 150 milions d’anys llum de distància i fa un diàmetre d’uns 100.000 anys llum.