En aquesta imatge del Telescopi Espacial Hubble, les estrelles brillants i punxegudes es troben en primer pla a l’heroica constel·lació del nord de Perseu i ben endins de la Via Làctia.
Més enllà s’hi veu nítidament UGC 2885, una galàxia espiral gegant que es troba a uns 232 milions d’anys llum de distància. Amb uns 800.000 anys llum de diàmetre en comparació amb el diàmetre de la Via Làctia d’uns 100.000 anys llum, conté al voltant d’un bilió d’estrelles, o sigui, unes 10 vegades més estrelles que la Via Làctia. UGC 2885 forma part d’una investigació per entendre com les galàxies poden créixer fins a mides tan enormes; també va formar part d’un viatge interessant i de l’estudi pioner de l’astrònoma Vera Rubin sobre la rotació de les galàxies espirals. El seu treball va ser el primer a demostrar de manera convincent la presència dominant de la matèria fosca en l’Univers.