Crèdits & Copyright: Robert Gendler (Processament), Ryan Hannahoe (Adquisició)
Dades addicionals d’ESO/Danish telescopi 1.5m de La Silla, Xile (R.Gendler, J.-E.Ovaldsen, C.Thöne, C.Feron).
Dades addicionals d’ESO/Danish telescopi 1.5m de La Silla, Xile (R.Gendler, J.-E.Ovaldsen, C.Thöne, C.Feron).
La gran nebulosa de la Carina, també coneguda com NGC 3372, és una joia del cel del sud. Fa un diàmetre d’uns 300 anys llum i és una de les regions de formació d’estrelles més grans de la nostra galàxia.
Com la gran nebulosa d’Orion, més petita i septentrional, la nebulosa de la Carina és fàcilment visible a simple vista. Es troba a una distància de 7.500 anys llum, unes cinc vegades més lluny que la nebulosa d’Orion.
Aquesta magnífica fotografia de telescopi mostra diversos detalls dels filaments brillants de la regió de gas interestel·lar així com núvols foscos de pols còsmica. El camp de visió abasta uns 100 anys llum de la nebulosa, més ample en mida angular que la Lluna plena.
La nebulosa de la Carina és la llar d’estrelles joves extremadament massives, entre les quals hi ha l’enigmàtica variable Eta Carinae, una estrella amb una massa més de 100 vegades la del Sol. Eta Carinae és l’estrella més brillant que es veu a l’esquerra, a prop de la polsegosa nebulosa Ull de Pany (NGC 3324).
Mentre Eta Carinae sembla a punt d’una explosió de supernova, les imatges de raigs X indiquen que la gran nebulosa de la Carina ha sigut una veritable fàbrica de supernoves.
Com la gran nebulosa d’Orion, més petita i septentrional, la nebulosa de la Carina és fàcilment visible a simple vista. Es troba a una distància de 7.500 anys llum, unes cinc vegades més lluny que la nebulosa d’Orion.
Aquesta magnífica fotografia de telescopi mostra diversos detalls dels filaments brillants de la regió de gas interestel·lar així com núvols foscos de pols còsmica. El camp de visió abasta uns 100 anys llum de la nebulosa, més ample en mida angular que la Lluna plena.
La nebulosa de la Carina és la llar d’estrelles joves extremadament massives, entre les quals hi ha l’enigmàtica variable Eta Carinae, una estrella amb una massa més de 100 vegades la del Sol. Eta Carinae és l’estrella més brillant que es veu a l’esquerra, a prop de la polsegosa nebulosa Ull de Pany (NGC 3324).
Mentre Eta Carinae sembla a punt d’una explosió de supernova, les imatges de raigs X indiquen que la gran nebulosa de la Carina ha sigut una veritable fàbrica de supernoves.