Crèdit & Copyright: Fefo Bouvier
En aquesta atractiva escena del planeta Terra, la Lluna llueix en un cel ennuvolat després de la posta de Sol del 8 de setembre.
Tot i que la llum s’esvaeix, la llarga exposició de la càmera capta una vista detallada i plena de colors d’una línia de costa i de l’horitzó occidental que mira cap a l’illa San Gabriel des de Colonia del Sacramento (Uruguai). Sobre l’horitzó de l’esquerra es veuen les llums de Buenos Aires (Argentina), a l’altre costat de l’ampli estuari del Río de la Plata.
La llarga exposició, però, va sobreexposar la Lluna i el cel del voltant, per això el fotògraf va fer ràpidament una fotografia més curta de la zona al voltant del disc lunar per ajuntar-la amb la primera imatge. Com que la segona fotografia es va fer amb un teleobjectiu, la combinació digital capta alhora la Terra i el cel amb la forma de mitja Lluna exagerada en relació a les dues estrelles brillants pròximes. La més distant és la blavosa Spica, l’estrella alfa de la constel·lació Virgo. La més propera a la Lluna és el planeta Venus, l’estrella de la tarda de la Terra, emergint d’una ocultació lunar.
Tot i que la llum s’esvaeix, la llarga exposició de la càmera capta una vista detallada i plena de colors d’una línia de costa i de l’horitzó occidental que mira cap a l’illa San Gabriel des de Colonia del Sacramento (Uruguai). Sobre l’horitzó de l’esquerra es veuen les llums de Buenos Aires (Argentina), a l’altre costat de l’ampli estuari del Río de la Plata.
La llarga exposició, però, va sobreexposar la Lluna i el cel del voltant, per això el fotògraf va fer ràpidament una fotografia més curta de la zona al voltant del disc lunar per ajuntar-la amb la primera imatge. Com que la segona fotografia es va fer amb un teleobjectiu, la combinació digital capta alhora la Terra i el cel amb la forma de mitja Lluna exagerada en relació a les dues estrelles brillants pròximes. La més distant és la blavosa Spica, l’estrella alfa de la constel·lació Virgo. La més propera a la Lluna és el planeta Venus, l’estrella de la tarda de la Terra, emergint d’una ocultació lunar.