Crèdit & Copyright: Robert H. McNaught
El cometa McNaught, el gran cometa de 2007, va desenvolupar una cua espectacularment llarga i filamentosa.
La magnífica cua es va estendre pel cel i va ser visible durant diversos dies per als observadors de l’hemisferi sud. La cua es va mostrar en tota la seva extensió en les exposicions de llarga durada i en gran angular. S’estima que, durant alguns moments, el cometa va arribar a una brillantor màxima de magnitud -5 (menys cinc).
El gener de 2007, el mateix descobridor del cometa va captar-lo en aquesta imatge just després de la posta de Sol des de l’Observatori de Siding Spring a Austràlia. Després es va esvair mentre es desplaçava cap als cels del sud, lluny del Sol i de la Terra.
Durant les pròximes dues setmanes de 2013, el cometa ISON podria desplegar una cua tan resplendent com la del cometa McNaught, el més brillant de les últimes dècades.
La magnífica cua es va estendre pel cel i va ser visible durant diversos dies per als observadors de l’hemisferi sud. La cua es va mostrar en tota la seva extensió en les exposicions de llarga durada i en gran angular. S’estima que, durant alguns moments, el cometa va arribar a una brillantor màxima de magnitud -5 (menys cinc).
El gener de 2007, el mateix descobridor del cometa va captar-lo en aquesta imatge just després de la posta de Sol des de l’Observatori de Siding Spring a Austràlia. Després es va esvair mentre es desplaçava cap als cels del sud, lluny del Sol i de la Terra.
Durant les pròximes dues setmanes de 2013, el cometa ISON podria desplegar una cua tan resplendent com la del cometa McNaught, el més brillant de les últimes dècades.