Les galàxies són fascinants no només pel que s’hi veu sinó també pel que no s’hi veu.
La gran galàxia espiral NGC 1232, captada aquí en detall per un dels Very Large Telescopes, n’és un bon exemple. El que es veu està dominat per milions d’estrelles brillants i pols fosca atrapades en un remolí gravitacional dels braços espirals que giren al voltant del centre. Espargits al llarg d’aquests braços espirals s’hi veu diversos cúmuls oberts que contenen estrelles blaves i brillants així com bandes fosques de pols interestel·lar que es dispersa entre ells. Menys visibles però detectables hi ha milers de milions d’estrelles tènues i normals juntament amb grans extensions de gas interestel·lar que, en conjunt, suposen una massa tan enorme que domina la dinàmica de la galàxia més interior. Les principals teories indiquen que hi ha quantitats encara més grans de matèria invisible en una forma que encara no coneixem. Aquesta matèria fosca omnipresent explicaria en part els moviments de la matèria visible en les regions més exteriors de les galàxies.
