Aquesta fotografia còsmica, feta amb filtres de banda estreta, cobreix un camp de visió aproximadament de la mida de la Lluna plena dins dels límits de la constel·lació Cygnus.
Hi destaca la vora brillant d’una nebulosa en forma d’anell traçada per la resplendor del gas ionitzat de sofre, hidrogen i oxigen. Incrustats en els núvols interestel·lars de gas i de pols de la regió, els arcs complexos i brillants són seccions de bombolles o capes de material arrossegat pel vent procedent de l’estrella Wolf-Rayet WR 134, l’estrella més brillant que hi ha prop del centre de la fotografia. Les estimacions situen WR 134 a uns 6.000 anys llum de distància; la zona fotografiada fa un diàmetre de més de 50 anys llum. Amb els embolcalls exteriors dispersats per potents vents estel·lars, les estrelles massives Wolf-Rayet han cremat el seu combustible nuclear a un ritme prodigiós i rematen aquesta fase final de l’evolució d’una estrella massiva amb una espectacular explosió de supernova. Els vents estel·lars i les supernoves finals enriqueixen el material interestel·lar amb elements pesants que s’incorporaran a les futures generacions d’estrelles.