Crèdits & Copyright: Òptica: Aldo Mottino & Carlos Colazo, OAC, Córdoba; Infraroja: Hubble Legacy Archive
La nebulosa Cap de Cavall d’Orion, una de les nebuloses més fàcils d’identificar, forma part d’un núvol molecular gran i fosc.
També coneguda com a Barnard 33, aquesta forma estranya va ser descoberta per primera vegada el 1800 en una placa fotogràfica.
La resplendor vermella s’origina a partir del gas hidrogen que predomina darrere de la nebulosa, ionitzat per l’estrella propera Sigma Orionis. La foscor del Cap de Cavall és causada principalment per la densa pols, tot i que la part inferior del coll del Cap de Cavall projecta una ombra a l’esquerra. Els corrents de gas que surten de la nebulosa són conduïts per un intens camp magnètic. Els punts brillants que hi ha a la base de la nebulosa Cap de Cavall són estrelles joves en procés de formació.
Des de la nebulosa Cap de Cavall la llum triga uns 1.500 anys a arribar-nos.
La imatge és una combinació digital de fotografies preses des d’Argentina en llum blava, verda, vermella i hidrogen-alfa, i una fotografia presa en llum infraroja pel Telescopi Espacial Hubble.
També coneguda com a Barnard 33, aquesta forma estranya va ser descoberta per primera vegada el 1800 en una placa fotogràfica.
La resplendor vermella s’origina a partir del gas hidrogen que predomina darrere de la nebulosa, ionitzat per l’estrella propera Sigma Orionis. La foscor del Cap de Cavall és causada principalment per la densa pols, tot i que la part inferior del coll del Cap de Cavall projecta una ombra a l’esquerra. Els corrents de gas que surten de la nebulosa són conduïts per un intens camp magnètic. Els punts brillants que hi ha a la base de la nebulosa Cap de Cavall són estrelles joves en procés de formació.
Des de la nebulosa Cap de Cavall la llum triga uns 1.500 anys a arribar-nos.
La imatge és una combinació digital de fotografies preses des d’Argentina en llum blava, verda, vermella i hidrogen-alfa, i una fotografia presa en llum infraroja pel Telescopi Espacial Hubble.