Crèdit & Copyright: Bernard Michaud
Inflada pel vent procedent d’una estrella massiva, aquesta aparició interestel·lar té una forma sorprenentment familiar.
Catalogada com a NGC 7635, també se la coneix simplement com a nebulosa de la Bombolla. Tot i que sembla delicada, la bombolla de 10 anys llum de diàmetre mostra evidències de violents processos en marxa.
A baix i a l’esquerra del centre de la Bombolla hi ha una estrella O calenta, centenars de milers de vegades més lluminosa i unes 45 vegades més massiva que el Sol. Un violent vent estel·lar i una intensa radiació procedent d’aquesta estrella va fer esclatar l’estructura de gas brillant contra el material més dens i va donar lloc al núvol molecular que l’envolta.
La intrigant nebulosa de la Bombolla i el complex núvol associat es troben a tan sols 11.000 anys llum de distància a l’ostentosa constel·lació de Cassiopea.
Aquesta atractiva vista de la bombolla còsmica s’ha elaborat a partir de dades de banda estreta i de l’enregistrament de l’emissió dels àtoms d’oxigen i d’hidrogen ionitzat de la regió. Per crear la imatge en tres colors es va fer servir l’emissió de l’hidrogen i de l’oxigen per al vermell i el blau, i es van combinar per crear el canal verd.
Catalogada com a NGC 7635, també se la coneix simplement com a nebulosa de la Bombolla. Tot i que sembla delicada, la bombolla de 10 anys llum de diàmetre mostra evidències de violents processos en marxa.
A baix i a l’esquerra del centre de la Bombolla hi ha una estrella O calenta, centenars de milers de vegades més lluminosa i unes 45 vegades més massiva que el Sol. Un violent vent estel·lar i una intensa radiació procedent d’aquesta estrella va fer esclatar l’estructura de gas brillant contra el material més dens i va donar lloc al núvol molecular que l’envolta.
La intrigant nebulosa de la Bombolla i el complex núvol associat es troben a tan sols 11.000 anys llum de distància a l’ostentosa constel·lació de Cassiopea.
Aquesta atractiva vista de la bombolla còsmica s’ha elaborat a partir de dades de banda estreta i de l’enregistrament de l’emissió dels àtoms d’oxigen i d’hidrogen ionitzat de la regió. Per crear la imatge en tres colors es va fer servir l’emissió de l’hidrogen i de l’oxigen per al vermell i el blau, i es van combinar per crear el canal verd.