Crèdit & Copyright: Michael Sidonio
Aquesta vasta extensió de gas resplendent i de pols evoca una au als astrònoms del planeta Terra, d’aquí el popular sobrenom de la nebulosa de la Gavina.
La vista de l’au còsmica cobreix un camp de 1,6 graus al llarg del pla de la Via Làctia, prop de la direcció de Sirius, l’estrella Alfa de la constel·lació Canis Major.
La regió inclou objectes amb altres denominacions de catàleg, com ara NGC 2327, una regió d’emissió compacta i polsosa amb una estrella massiva incrustada que forma el cap de l’au (també coneguda com la nebulosa del Lloro). IC 2177 forma l’arc de les ales de la gavina.
Dominat per la resplendor vermellosa de l’hidrogen atòmic, aquest complex de núvols de gas, pols i brillants estrelles joves s’estén per més de 100 anys llum i es troba a una distància d’uns 3.800 anys llum.
La vista de l’au còsmica cobreix un camp de 1,6 graus al llarg del pla de la Via Làctia, prop de la direcció de Sirius, l’estrella Alfa de la constel·lació Canis Major.
La regió inclou objectes amb altres denominacions de catàleg, com ara NGC 2327, una regió d’emissió compacta i polsosa amb una estrella massiva incrustada que forma el cap de l’au (també coneguda com la nebulosa del Lloro). IC 2177 forma l’arc de les ales de la gavina.
Dominat per la resplendor vermellosa de l’hidrogen atòmic, aquest complex de núvols de gas, pols i brillants estrelles joves s’estén per més de 100 anys llum i es troba a una distància d’uns 3.800 anys llum.