A l’est d’Antares i cap al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, hi ha unes taques fosques que s’estenen sobre camps plens d’estrelles.
Catalogats a principis del segle XX per l’astrònom E. E. Barnard, aquests núvols enfosquidors de pols interestel·lar inclouen B59, B72, B77 i B78, que es veuen en silueta contra el fons estrellat. La seva forma combinada suggereix la cànula i la cassoleta d’una pipa, d’aquí el popular nom de la nebulosa de la Pipa.
Aquesta imatge profunda i extensa es va enregistrar després de gairebé 24 hores de temps d’exposició sota els cels molt foscos del desert xilè d’Atacama. Cobreix un camp de 10 per 10 graus a la constel·lació Ophiuchus.
La nebulosa de la Pipa forma part del complex de núvols foscos d’Ophiuchus situat a una distància d’uns 450 anys llum.
Els densos nuclis de gas i de pols de l’interior de la nebulosa de la Pipa s’estan col·lapsant per formar estrelles.
Catalogats a principis del segle XX per l’astrònom E. E. Barnard, aquests núvols enfosquidors de pols interestel·lar inclouen B59, B72, B77 i B78, que es veuen en silueta contra el fons estrellat. La seva forma combinada suggereix la cànula i la cassoleta d’una pipa, d’aquí el popular nom de la nebulosa de la Pipa.
Aquesta imatge profunda i extensa es va enregistrar després de gairebé 24 hores de temps d’exposició sota els cels molt foscos del desert xilè d’Atacama. Cobreix un camp de 10 per 10 graus a la constel·lació Ophiuchus.
La nebulosa de la Pipa forma part del complex de núvols foscos d’Ophiuchus situat a una distància d’uns 450 anys llum.
Els densos nuclis de gas i de pols de l’interior de la nebulosa de la Pipa s’estan col·lapsant per formar estrelles.