Tindria la nebulosa de la Roseta el mateix aspecte agradable amb un altre nom?
La insípida designació de NGC 2237 del New General Catalog no atenua l’atractiu d’aquesta florida nebulosa d’emissió, tal com la va captar la Dark Energy Camera (DECam) del telescopi Blanco de 4 metres de l’Observatori Interamericà Cerro Tololo de la NSF (Xile). Dins de la nebulosa hi ha el cúmul obert d’estrelles joves i brillants NGC 2244. Aquestes estrelles es van formar fa uns quatre milions d’anys a partir del material nebular, i els seus vents estel·lars estan cavant un forat en el centre de la nebulosa, aïllat per una capa de pols i gas calent. La llum ultraviolada de les estrelles calentes del cúmul fa que la nebulosa circumdant resplendeixi. La nebulosa de la Roseta abasta uns 100 anys llum de diàmetre, es troba a uns 5.000 anys llum de distància i es pot veure amb un petit telescopi a la constel·lació Monoceros.