La nebulosa de l’Anell

Crèdits: Dades: Subaru Telescope (NAOJ), Hubble Legacy Archive; Processament: Robert Gendler
Llevat dels anells de Saturn, la nebulosa de l’Anell (M 57) és segurament la banda celeste més famosa.
Es creu que el seu aspecte clàssic està causat per la perspectiva: el nostre punt de vista des del planeta Terra mira cap avall al centre d’un núvol de gas brillant amb forma aproximada de barril. Però en aquesta composició d’imatges de telescopis terrestres, juntament amb imatges del Telescopi Espacial Hubble i dades de banda estreta del Subaru, sembla que les estructures s’estenen més enllà de les regions centrals de la nebulosa de l’Anell.
En aquest estudiat exemple de nebulosa planetària, el material brillant no prové dels planetes. En lloc d’això, l’embolcall gasós representa les capes externes expulsades per l’estrella moribunda, originalment similar al Sol, que hi ha en el centre de la nebulosa. La intensa llum ultraviolada d’aquesta estrella central calenta ionitza els àtoms del gas. Els àtoms d’oxigen ionitzats produeixen la característica brillantor verdosa, mentre que l’hidrogen ionitzat produeix l’emissió vermella.
L’anell central de la nebulosa es troba a uns 2.000 anys llum de distància i té un diàmetre d’aproximadament un any llum.
Per acompanyar la caiguda d’estrelles d’aquestes nits, brilla a la constel·lació septentrional Lyra.