La nebulosa del Cap de Cavall d’Orion, una de les nebuloses més ben identificables del cel, forma part d’un enorme i fosc núvol molecular. Aquesta insòlita forma, coneguda també com Barnard 33, va ser descoberta per primera vegada a finals del segle XIX en una placa fotogràfica.
La resplendor vermella prové del gas hidrogen que hi ha sobretot darrere de la nebulosa, ionitzat per l’estrella propera Sigma Orionis. La foscor del Cap de Cavall està causada principalment per la densa pols, tot i que la part inferior del coll del Cap de Cavall projecta una ombra a l’esquerra. Els corrents de gas que surten de la nebulosa són canalitzats per un intens camp magnètic. Els punts brillants que hi ha a la base de la nebulosa Cap de Cavall són estrelles joves en procés de formació.
Des de la nebulosa del Cap de Cavall la llum triga uns 1.500 anys en arribar a nosaltres.
La imatge va ser feta amb el telescopi de 0,9 metres del Kitt Peak National Observatory.
La resplendor vermella prové del gas hidrogen que hi ha sobretot darrere de la nebulosa, ionitzat per l’estrella propera Sigma Orionis. La foscor del Cap de Cavall està causada principalment per la densa pols, tot i que la part inferior del coll del Cap de Cavall projecta una ombra a l’esquerra. Els corrents de gas que surten de la nebulosa són canalitzats per un intens camp magnètic. Els punts brillants que hi ha a la base de la nebulosa Cap de Cavall són estrelles joves en procés de formació.
Des de la nebulosa del Cap de Cavall la llum triga uns 1.500 anys en arribar a nosaltres.
La imatge va ser feta amb el telescopi de 0,9 metres del Kitt Peak National Observatory.