La nebulosa del Petit Fantasma

Aquesta atractiva nebulosa planetària, catalogada com NGC 6369, va ser descoberta per l’astrònom del segle XVIII William Herschel mentre feia servir un telescopi per explorar la constel·lació medicinal Ophiucus. Rodona i amb forma de planeta, és una nebulosa relativament feble que ha adquirit el popular sobrenom de la nebulosa del Petit Fantasma.
En general, les nebuloses planetàries no tenen cap mena de relació amb els planetes, sinó que es creen al final de la vida d’una estrella com el Sol a mesura que les seves capes externes s’expandeixen per l’espai i el nucli de l’estrella s’encongeix fins a convertir-se en una nana blanca. Aquesta nana blanca, vista aquí a prop del centre, irradia amb força en longituds d’ona ultraviolada i propel·leix la resplendor de la nebulosa en expansió.
La imatge, realitzada a partir de dades del Telescopi Espacial Hubble, mostra detalls i estructures sorprenentment complexos de NGC 6369. L’anell principal de la nebulosa fa un any llum de diàmetre. Les brillantors dels àtoms d’oxigen ionitzat, d’hidrogen i de nitrogen estan representades, respectivament, amb els colors blau, verd i vermell.
A més de 2.000 anys llum de distància, la nebulosa del Petit Fantasma ofereix una visió del destí del nostre Sol, que produirà la seva pròpia nebulosa planetària d’aquí a uns 5 mil milions d’anys.