Els flocs com aquests són tot el que queda visible d’una estrella de la Via Làctia.
Fa uns 7.000 anys, aquesta estrella va explotar en una supernova i va donar lloc a la nebulosa del Vel. En aquella època, el núvol en expansió era segurament tan brillant com una Lluna creixent i les persones que vivien als albors de la història enregistrada el van poder veure durant setmanes. Avui dia, el romanent de supernova resultant, conegut també com a Bucle de Cygnus, s’ha esvaït i només es veu amb un petit telescopi dirigit a la constel·lació del Cigne (Cygnus). La nebulosa del Vel que queda és físicament enorme, però tot i que es troba a uns 1.400 anys llum de distància abasta més de cinc vegades la grandària de la Lluna plena.
La imatge és una composició de sis imatges del Telescopi Espacial Hubble que tan sols abasta dos anys llum, una petita part del romanent de la supernova. En les imatges de la nebulosa del Vel completa, fins i tot els lectors experts podrien no ser capaços d’identificar els filaments.
