Aquesta imatge infraroja —la més profunda de la nebulosa d’Orió— ha posat al descobert nombroses estrelles de baixa massa fins ara desconegudes i, molt possiblement, planetes que floten lliurement.
La pintoresca nebulosa es coneix millor en llum visible, sota la qual mostra moltes estrelles brillants i gas resplendent. Catalogada com a M42, la nebulosa d’Orió es troba a 1.300 anys llum de distància i és la regió de formació estel·lar més propera a la Terra. L’omnipresent pols d’Orió també es pot observar en llum infraroja, tal com es va fer recentment amb la sofisticada càmera HAWK-I associada a un dels grans telescopis de l’Observatori Europeu del Sud que hi ha a Xile.
Les versions en alta resolució de la imatge en infraroig mostren nombrosos punts de llum, molts dels quals són sens dubte estrelles nanes marrons, però alguns semblen planetes que floten lliurement. La comprensió de com es van formar aquests objectes de massa baixa és important per entendre la formació d’estrelles en general i, fins i tot, pot contribuir a una millor comprensió dels primers anys del Sistema Solar.
