La gran nebulosa d’Orió és un lloc ple de colors. Es veu a simple vista i sembla una petita taca borrosa a la constel·lació d’Orió.
Les imatges de llarga exposició i en múltiples longituds d’ona com aquesta, però, indiquen que la nebulosa d’Orió és un concorregut barri d’estrelles joves, gas calent i pols fosca. Aquesta composició digital mostra no només els tres colors de la llum visible sinó també els quatre colors de la llum infraroja captada pel Telescopi Espacial Spitzer de la NASA. La llum de darrere de gran part de la nebulosa d’Orió (M42) prové del Trapezi, quatre de les estrelles més brillants de la nebulosa. Moltes de les estructures filamentoses que s’hi veuen són en realitat ones de xoc, és a dir, fronts en què el material que es mou ràpidament es troba amb gas que es mou lentament.
La nebulosa d’Orió abasta uns 40 anys llum i es troba a uns 1.500 anys llum de distància en el mateix braç espiral de la nostra galàxia que el Sol.