La nebulosa d’Orió en visible i infraroig

Crèdits & Copyright: Infraroig: NASA, Spitzer Space Telescope. Visible: Oliver Czernetz, Siding Spring Obs.

La gran nebulosa d’Orió és un lloc força colorit.
Es veu a simple vista i apareix com una petita taca borrosa a la constel·lació d’Orió. Tanmateix, les imatges d’exposició llarga i de diverses longituds d’ona com aquesta mostren que la nebulosa d’Orió és plena d’estrelles joves, gas calent i pols fosca. Aquesta composició digital no només inclou els tres colors de la llum visible, sinó també els quatre colors de la llum infraroja captada pel Telescopi Espacial Spitzer de la NASA. L’energia que hi ha darrere de bona part de la nebulosa d’Orió (M42) prové del Trapezi, quatre de les estrelles més brillants de la nebulosa. Moltes de les estructures filamentoses visibles són en realitat ones de xoc: fronts on un material que es mou ràpidament topa amb un gas que es mou lentament. La nebulosa d’Orió abasta uns 40 anys llum i es troba a uns 1500 anys llum de distància en el mateix braç espiral de la Via Làctia que el Sol.