Crèdits: NASA, JPL-Caltech, T. Megeath (Univ. Toledo, Ohio)
Poques vistes còsmiques exciten tant la imaginació com la nebulosa d’Orion, una immensa guarderia estel·lar que hi ha a uns 1.500 anys llum de distància.
Aquesta impressionant vista en fals color, que abasta uns 40 anys llum de la regió, ha estat elaborada amb les dades infraroges procedents del Telescopi Espacial Spitzer. En comparació amb l’aspecte que té en longitud d’ona visible, la part més brillant de la nebulosa està igualment centrada en les estrelles calentes, joves i massives d’Orion conegudes com el cúmul del Trapezi. Però la imatge d’infrarojos també detecta les nombroses protoestrelles de la nebulosa, encara en procés de formació, que aquí es veuen en tons vermells.
Les taques vermelles que hi ha al llarg dels filaments foscos a l’esquerra del cúmul inclouen la protoestrella catalogada com a HOPS 68 en l’embolcall de la qual s’han trobat cristalls de mineral olivina.
Aquesta impressionant vista en fals color, que abasta uns 40 anys llum de la regió, ha estat elaborada amb les dades infraroges procedents del Telescopi Espacial Spitzer. En comparació amb l’aspecte que té en longitud d’ona visible, la part més brillant de la nebulosa està igualment centrada en les estrelles calentes, joves i massives d’Orion conegudes com el cúmul del Trapezi. Però la imatge d’infrarojos també detecta les nombroses protoestrelles de la nebulosa, encara en procés de formació, que aquí es veuen en tons vermells.
Les taques vermelles que hi ha al llarg dels filaments foscos a l’esquerra del cúmul inclouen la protoestrella catalogada com a HOPS 68 en l’embolcall de la qual s’han trobat cristalls de mineral olivina.