La nebulosa Hèlix en infraroig

Crèdits: NASAJPL-CaltechSpitzer Space Telescope. Processament: Judy Schmidt

Què fa que aquest ull còsmic sembli tan vermell? La pols.
Aquesta imatge del Telescopi Espacial Spitzer mostra la llum infraroja procedent de la ben estudiada nebulosa Hèlix (NGC 7293) que és a tan sols 700 anys llum de distància a la constel·lació Aquarius, el portador d’aigua. La coberta de dos anys llum de diàmetre de gas i de pols al voltant d’una nana blanca va ser considerada durant molt temps un excel·lent exemple de nebulosa planetària, l’etapa final en l’evolució d’una estrella similar al Sol. Però les dades del Spitzer indiquen que l’estrella central de la nebulosa es troba immersa en una resplendor infraroja sorprenentment brillant. Els models suggereixen que aquesta resplendor està produïda per un disc de restes polsoses. Tot i que el material nebular va ser expulsat de l’estrella fa molts milers d’anys, la pols circumdant podria haver-se generat per les col·lisions produïdes en una acumulació d’objectes anàloga al Cinturó de Kuiper del Sistema Solar o al núvol d’Oort de cometes. Si uns cossos similars als cometes s’haguessin format en un sistema planetari distant haurien sobreviscut, fins i tot, a les aterridores etapes finals de l’evolució de l’estrella.

Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day