15 de febrer de 2011

La nebulosa Nord-Amèrica en infraroig

Crèdits: NASA, JPL-Caltech, L. Rebull (SSC, Caltech); Rollover òptic: DSS, D. De Martin
La nebulosa Nord-Amèrica pot fer el que la majoria de nord-americans no pot: formar estrelles.
El lloc de la nebulosa on, precisament, s’estan formant aquestes estrelles, ha quedat enfosquit gairebé del tot per una espesa pols opaca a la llum visible.
Però aquesta nova vista en llum infraroja de la nebulosa, obtinguda pel Telescopi Espacial Spitzer, permet travessar aquesta pols i descobrir-hi milers d’estrelles acabades de formar (movent el cursor sobre la imatge apareix la imatge òptica corresponent).
La imatge infraroja, acolorida científicament, capta nítidament estrelles joves en moltes etapes de formació, unes inserides en densos nusos de gas i pols, altres envoltades de discos i dolls, i altres com capolls a punt de néixer.
La nebulosa Nord-Amèrica (NGC 7000) s’estén uns 50 anys llum i es troba a uns 1.500 anys llum de distància a la constel·lació del Cigne (Cygnus).
De totes les estrelles que se’n coneixen, no està clar, encara, quines són les que emeten l’energètica llum que dóna la resplendor vermella ionitzada.